24/05/16

Sessió 23 de Maig

Ací tenim un curt escrit que va fer el periodic de Llevant sobre aquest tema.

El tren Gandia-Dénia no arranca
El número dos de Foment no s'atreveix a posar data a l'inici de les obres i els alcaldes li expressen el seu malestar per «l'aïllament» de la comarca - La Conselleria estima un flux de viatgers de 2 milions a l'any

El Tren de la Costa, que inclou el tram de Gandia a Dénia, tancat fa 40 anys, va per llarg. El secretari d'Estat d'Infraestructures i Transport, Rafael Catalá, es va reunir ahir amb la Xarxa d'Alcaldes de la Marina Alta per explicar els «avenços» en el projecte. Però avenços n'hi ha pocs. El número dos del ministeri de Foment va dir que en els pròxims dies se signarà l'adjudicació de l'estudi informatiu. La signatura d'enginyeria que aconsegueixi el contracte té 24 mesos per redactar-lo. «Hem fet un pas endavant», va dir Català, que va recordar que el Tren de la Costa compta enguany amb un pressupost de 460.000 euros. Però també va admetre que el projecte està en «fase preparatòria». La connexió ferroviària entre Gandia i Dénia es troba, per tant, al quilòmetre zero.

Els alcaldes esperaven molt més de la reunió. El secretari d'Estat no es va atrevir a posar data a l'inici de les obres. Els regidors li van traslladar el seu malestar pel «aïllament» de la comarca. La via més eficient de comunicació amb Alacant i València és l'AP7 i cal pagar. El trenet a Benidorm i Alacant obliga a armar-se de paciència.

20/05/2016

Després de conéixer el resultat de la reunió que ahir mantingueren els alcaldes de Gandia, Oliva i Dénia al Ministeri de Foment pel tema del Tren, el BLOC-Compromís d’Oliva lamenta el nou “vuelva usted mañana” amb què es varen trobar, així com l’actitud conformista i complaent dels tres alcaldes, ara que governa el PP a Madrid i a València.

David González, portaveu del BLOC-Compromís, ha manifestat que els ciutadans de La Safor i La Marina Alta no ens mereixem les contínues preses de pèl a les que ens sotmeten els diferents governs de torn de l’Estat i la Generalitat Valenciana.

Diners per al Tren Gandia-Oliva-Dénia no hi ha, però Rajoy si que s’ha ocupat i preocupat de destinar una partida de 1000 milions d’euros per a l’AVE a Galícia. Esta és la realitat.

El nostre proyecte final sera un video documental

17/5/16

El dia 10 de febrer de 1974, a les 11 del matí, va partir l'últim tren Gandia-Dénia. 32 pessetes van pagar els únics tres passatgers que van comprar el bitllet d'aquest ferrocarril, els últims tres bitllets que es van vendre. Només un d'ells, l'interventor i el motorista, van baixar a les 12 a l'última parada, l'estació de Dénia. El tren mai més va tornar a Gandia. D'això fa una mica més de 35 anys.

Fa poc més d'una setmana, el ministre de Foment, José Blanco i el president de la Generalitat, Francesc Camps, van tornar a obrir l'esperança de comptar de nou amb aquest desaparegut ferrocarril. Encara que caldrà esperar.

Després de 90 anys recorrent el trajecte Gandia, Oliva, Molinell, el Verger, Palmar, Dénia, va ser el tren número 1655, un automotor Billard, el qual va realitzar l'últim trajecte. Armando Lemos, l'interventor, i Francisco Timor, el motorista, van ser els responsables de tancar el servei.

El tren va ser tot un símbol de progrés per a Gandia i Dénia. A la ciutat ducal dividia l'entramat urbà. Els que vivien a una part de les vies no tenien llum elèctrica i altres avantatges del progrés i aquella època va coincidir amb la divisió de Corea en els dos països utilitzant com a separador el paral·lel 38. Per això la via del tren va passar a ser coneguda com el paral·lel 38 pels veïns de la zona. «Tant va ser així que van muntar una falla que es va cridar Corea i que posteriorment va donar nom al barri més gran de Gandia», recorda Vicente Rocher, que va viure part de la seva infància en aquesta zona. El lema de la falla que encara es pot llegir en l'estendard és: «sense llum per culpa Vostra».

No obstant això, Armando Lemos Marí, té més claus per recordar aquella infraestructura. Conegut com «Arlemar», nascut a Silla fa 86 anys, però deniera des de fa 66, va ser l'encarregat de recollir els documents de cessament de servei signats pels caps d'estació, així com les claus de totes les estacions.

Quan parla de l'últim viatge d'aquest tren, l'interventor el descriu com un «funeral».

Emocionat i gairebé amb llàgrimes als ulls va narrar que «quan es va tancar el ferrocarril» es va sentir «com si enterrés a un familiar». No és estrany, doncs Lemos portava més de 30 anys realitzant el mateix trajecte, després examinar-se, el 1943, i aconseguir la primera plaça en les oposicions a interventor de ferrocarril de l'Estat.

Des de llavors va començar a treballar en el recorregut del tren Carcaixent-Dénia. Trajectes inoblidables, però sobretot ho va ser, el viatge en el qual va conèixer a la seva dona, Vicenta Armiñana, amb qui va contreure matrimoni anys després i va tenir dos fills.

Mesos abans d'aquell dia de febrer de fa 35 anys, se li va comunicar el tancament de la línia, el tancament del que fins llavors havia estat el seu mitjà de vida, i segons va explicar «la meva família i jo ho vam passar molt malament durant aquest temps , teníem por ».

Afligit, l'últim interventor del tren Gandia-Dénia, ha assegurat no entendre "per què es va tancar el trajecte, no hi havia cap raó. L'única cosa que van dir és que no era rendible. Però això era mentida, per que els vagons sempre anaven plens ». A més, va afegir, «hi havia una mà negra. Els interessos creats d'uns pocs va poder més que els dels ciutadans ».

Després del tancament del tren Gandia-Dénia, només van passar 18 dies fins que Armando Lemos es va jubilar a petició pròpia per treballar com a comptable i dedicar-se a escriure i pintar, els seus dos grans passions.

Lemos no només es va encarregar de tancar aquest tram, ja que l'11 de juliol de 1969, també va ser la persona que va recollir totes les claus de les estacions del trajecte que anava des Carcaixent a Gandia. Va ser l'encarregat de tancar el única ruta ferroviària que unia Dénia amb la capital valenciana.

Aquest funcionari jubiliado va lamentar que no s'hagués convertit en un tren de via ampla. De fet va insistir en el malestar que li va crear la clausura de l'enllaç ferroviari, perquè en el seu dia «les autoritats van donar la paraula, van fer un pacte infrangible que es construiria la via ampla de Gandia a Dénia».

Això no obstant, es va mostrar esperançat que «ara, tenen l'oportunitat de que es compleixi. La construcció del tren de Gandia a Dénia seria el millor, i hauria de ser per via aèria, per sobre del terreny. Així donaria feina a tot Espanya, no molestaria a ningú, no hi hauria passos a nivell ... »

L'any 1864 es va construir la primera línia de via estreta d'Espanya, un tramvia de tracció animal que unia les localitats de Carcaixent i Gandia, passant per Tavernes. Va ser en 1884 quan va arribar fins a Dénia, convertit ja en un tren a vapor.

Durant 90 anys va estar recorrent el trajecte, unint Carcaixent amb Dénia. Segons va recordar Armando, «els trens anaven plens, gent que venia a treballar, gent que venia a passar la tarda, gent que venia al metge ...» al que la seva dona, Vicenta, va apuntar «a més es posaven trens especials en festes com el dia de Santa Llúcia, de la quantitat de persones que venia fins a la localitat ».

Segons va explicar el matrimoni l'antiga estació de trens de Dénia, situada al carrer La Via i transformada en el Museu del Joguet des de l'any 1992, era anomenada 'l'estació dels tretze' per que l'arquitecte que la va construir era «un enamorat del 13 », i l'edifici té 13 portes i 13 finestres. La van qualificar com «una festa: gent anant i venint, pujant i baixant del tren, gent que anava a passejar ...»

En els anys 70 es va assegurar que el tren Gandia Dénia es transformaria en un tren de via ampla, fins i tot el PGOU de la ciutat reservava un sòl per l'estació. Però la promesa mai va arribar, i el 1979 va desaparèixer amb un escrit que va remetre Renfe a Denia.

16/05/2016

Era el ferrocarril de via estreta més antic d'Espanya.Havia estat inaugurat el 1884 en una altra Dénia ben diferent: la que estava llavors al cim de la prosperitat econòmica derivada de l'exportació de la pansa i que de cap manera podia imaginar-se que gairebé un segle més tard s'anava a quedar sense aquesta comunicació.

El tren que venia de Carcaixent, i arribava fins a Dénia, creuava en aquest punt el riu Serpis, d'eixida i d'entrada a Gandia. Des d'ací, la vista de la ciutat cap al nord és espectacular i només la gaudeixen els qui van a peu o en bicicleta.


En aquest mapa de la xarxa ferroviària espanyola, extret d'Internet,
es pot comprovar perfectament la mosseta de no-via en aquell extrem triangular per on la península Ibèrica s'endinsa en la mar Mediterrània. Just entre Gandia i Dénia. Dues ciutats eminentment turístiques a les comarques centrals valencianes. El tramet pintat de verd correspon a la via estreta fins Alacant.

Sessió 10 de Maig

Anem a treballar el projecte de “Tren Gandia-Oliva-Denia”. Treballarem sobre lo que tenen pensat fer els politics de les zones del recorregut i dels fons que s’utilitzaran per a la seua producció.

INDEX

1-Informació sobre el antic tren

2- Per que el van llevar?

3- Idea sobre els politics sobre aquest tema

4- Dines recaudats

5-Idea sobre les persones

6- Recorregut

7-Idea sobre la Renfe

Nosaltres per al producte final intentarem fer un video documental.

9 de Maig

Caracteristiques del transport ferroviari:

Tecnologia fèrria: l'ús del conjunt roda d'acer i rail ha tingut com a conseqüència un mecanisme bàsic i simple per al moviment dels vehicles. Aquesta combinació permet tenir canvis de direcció d'una manera ràpida, simple i sense errors.
Propulsió elèctrica: s'obtenen diferents rendiments dinàmics especialment pel que fa a l'acceleració.

Separació del drets de vies: és interessant notar que la manca de flexibilitat del moviment de la tecnologia ferrea fa que les seves operacions en trànsit mixt sigui inferior als mitjans que compten amb rodada automàtica.


Avantatges i Desavantatges del Transport Ferroviari:

Avantatges del transport per ferrocarril:

• Poc contaminant.
• Evita problemes de trànsit.
• Major traçabilitat.
• Fiabilitat: baixa taxa de sinistralitat.
• Possibilitats d'intermodalitat amb qualsevol altre mitjà de transport.
• Segmentació de productes: productes de poc pes i molt volum o de molt pes i poc volum el transport idoni és el ferrocarril.
• Retorns en buit de material ferroviari i equip (contenidors) a preus més competitius que altres maneres.
• Els costos d'operació són en general bastant baixos.
• S'utilitza en trajectes molt llargs, més de 400 o 500 km.
• Capacitat: permet el transport de grans quantitats en llargs recorreguts.

Desavantatges del transport per ferrocarril:

• Comparteix la via ferroviària amb el transport de viatgers, que són preferents.
• No excessiva velocitat.
• No compleixen els horaris.
• Sotmesos a restriccions físiques d'alçada i volums de pas pels diferents tipus de gàlibs.
• En alguns països el ferrocarril té poca representació en no existir ni infraestructura ni el servei necessari, o estar dirigit només a viatgers.
• Serveis només rendibles a llarga distància.
• Dependència d'infraestructures. L'accessibilitat del ferrocarril està limitada per la presència de xarxes viàries i terminals de càrrega i descàrrega.
• El seu trànsit és molt lent per la qual cosa incrementa temps de trasllat.
• No és recomanable transportar mercaderies d'alt valor com a joies.
• La mercaderia només podrà ser transportada fins on arriben les vies, és a dir, no pot arribar fins magatzems o centres de producció específics.
• Necessitat d'utilitzar un altre transport per transbordar la càrrega fins al lloc d'emmagatzematge o el lloc d'operacions.

Diferents mitjans de transport:

Transport per carretera

Els elements del transport per carretera o mode viari són els vehicles, moguts generalment per motors de combustió interna i dotats de rodes i direcció per tal d'adaptar-se a les carreteres per al seu moviment.

Transport naval

Els elements del transport naval o mode naval són els vehicles en forma de vaixell, propulsats generalment per motors de combustió interna i amb capacitat de flotació per tal de surar pel mar o pels rius, transportant així la seva càrrega.

Transport aeri

Els elements del transport aeri o mode aeri són els vehicles en forma d'aeronau amb un o més motors que impulsen l'aire mitjançant hèlix o turbines