dimecres, 18 de maig del 2016

17/5/16


El dia 10 de febrer de 1974, a les 11 del matí, va partir l'últim tren Gandia-Dénia. 32 pessetes van pagar els únics tres passatgers que van comprar el bitllet d'aquest ferrocarril, els últims tres bitllets que es van vendre. Només un d'ells, l'interventor i el motorista, van baixar a les 12 a l'última parada, l'estació de Dénia. El tren mai més va tornar a Gandia. D'això fa una mica més de 35 anys.
Fa poc més d'una setmana, el ministre de Foment, José Blanco i el president de la Generalitat, Francesc Camps, van tornar a obrir l'esperança de comptar de nou amb aquest desaparegut ferrocarril. Encara que caldrà esperar.
Després de 90 anys recorrent el trajecte Gandia, Oliva, Molinell, el Verger, Palmar, Dénia, va ser el tren número 1655, un automotor Billard, el qual va realitzar l'últim trajecte. Armando Lemos, l'interventor, i Francisco Timor, el motorista, van ser els responsables de tancar el servei.
El tren va ser tot un símbol de progrés per a Gandia i Dénia. A la ciutat ducal dividia l'entramat urbà. Els que vivien a una part de les vies no tenien llum elèctrica i altres avantatges del progrés i aquella època va coincidir amb la divisió de Corea en els dos països utilitzant com a separador el paral·lel 38. Per això la via del tren va passar a ser coneguda com el paral·lel 38 pels veïns de la zona. «Tant va ser així que van muntar una falla que es va cridar Corea i que posteriorment va donar nom al barri més gran de Gandia», recorda Vicente Rocher, que va viure part de la seva infància en aquesta zona. El lema de la falla que encara es pot llegir en l'estendard és: «sense llum per culpa Vostra».
No obstant això, Armando Lemos Marí, té més claus per recordar aquella infraestructura. Conegut com «Arlemar», nascut a Silla fa 86 anys, però deniera des de fa 66, va ser l'encarregat de recollir els documents de cessament de servei signats pels caps d'estació, així com les claus de totes les estacions.
Quan parla de l'últim viatge d'aquest tren, l'interventor el descriu com un «funeral».
Emocionat i gairebé amb llàgrimes als ulls va narrar que «quan es va tancar el ferrocarril» es va sentir «com si enterrés a un familiar». No és estrany, doncs Lemos portava més de 30 anys realitzant el mateix trajecte, després examinar-se, el 1943, i aconseguir la primera plaça en les oposicions a interventor de ferrocarril de l'Estat.
Des de llavors va començar a treballar en el recorregut del tren Carcaixent-Dénia. Trajectes inoblidables, però sobretot ho va ser, el viatge en el qual va conèixer a la seva dona, Vicenta Armiñana, amb qui va contreure matrimoni anys després i va tenir dos fills.
Mesos abans d'aquell dia de febrer de fa 35 anys, se li va comunicar el tancament de la línia, el tancament del que fins llavors havia estat el seu mitjà de vida, i segons va explicar «la meva família i jo ho vam passar molt malament durant aquest temps , teníem por ».
Afligit, l'últim interventor del tren Gandia-Dénia, ha assegurat no entendre "per què es va tancar el trajecte, no hi havia cap raó. L'única cosa que van dir és que no era rendible. Però això era mentida, per que els vagons sempre anaven plens ». A més, va afegir, «hi havia una mà negra. Els interessos creats d'uns pocs va poder més que els dels ciutadans ».
Després del tancament del tren Gandia-Dénia, només van passar 18 dies fins que Armando Lemos es va jubilar a petició pròpia per treballar com a comptable i dedicar-se a escriure i pintar, els seus dos grans passions.
Lemos no només es va encarregar de tancar aquest tram, ja que l'11 de juliol de 1969, també va ser la persona que va recollir totes les claus de les estacions del trajecte que anava des Carcaixent a Gandia. Va ser l'encarregat de tancar el única ruta ferroviària que unia Dénia amb la capital valenciana.
Aquest funcionari jubiliado va lamentar que no s'hagués convertit en un tren de via ampla. De fet va insistir en el malestar que li va crear la clausura de l'enllaç ferroviari, perquè en el seu dia «les autoritats van donar la paraula, van fer un pacte infrangible que es construiria la via ampla de Gandia a Dénia».
Això no obstant, es va mostrar esperançat que «ara, tenen l'oportunitat de que es compleixi. La construcció del tren de Gandia a Dénia seria el millor, i hauria de ser per via aèria, per sobre del terreny. Així donaria feina a tot Espanya, no molestaria a ningú, no hi hauria passos a nivell ... »
L'any 1864 es va construir la primera línia de via estreta d'Espanya, un tramvia de tracció animal que unia les localitats de Carcaixent i Gandia, passant per Tavernes. Va ser en 1884 quan va arribar fins a Dénia, convertit ja en un tren a vapor.
Durant 90 anys va estar recorrent el trajecte, unint Carcaixent amb Dénia. Segons va recordar Armando, «els trens anaven plens, gent que venia a treballar, gent que venia a passar la tarda, gent que venia al metge ...» al que la seva dona, Vicenta, va apuntar «a més es posaven trens especials en festes com el dia de Santa Llúcia, de la quantitat de persones que venia fins a la localitat ».
Segons va explicar el matrimoni l'antiga estació de trens de Dénia, situada al carrer La Via i transformada en el Museu del Joguet des de l'any 1992, era anomenada 'l'estació dels tretze' per que l'arquitecte que la va construir era «un enamorat del 13 », i l'edifici té 13 portes i 13 finestres. La van qualificar com «una festa: gent anant i venint, pujant i baixant del tren, gent que anava a passejar ...»
En els anys 70 es va assegurar que el tren Gandia Dénia es transformaria en un tren de via ampla, fins i tot el PGOU de la ciutat reservava un sòl per l'estació. Però la promesa mai va arribar, i el 1979 va desaparèixer amb un escrit que va remetre Renfe a Denia.

1 comentari: