Prova 14. Model de societat islàmica.

Model de societat islàmica.

1. Localització geogràfica:

Localització geogràfica: La localització geogràfica de el model de la societat islàmica és la peninsula aràbiga, la pesinsula aràbiga estaba tancada entre la mar Roja, l'oceà Índic i el golf Pèrsic que incloïa l'Aràbia feliç i l'Aràbia 

2. Idioma:

Idioma: En el model de la societat islàmica parlen en àrab.

3. Principal o principals creences religioses:

La península aràbiga, tancada entre la mar Roja, l'oceà Índic i el golf Pèrsic, incloïa "l'Aràbia feliç" (l'actual Iemen), rica i fèrtil, i l'Aràbia dels deserts que solcaven els beduïns amb els seus ramats de cabres i les seves caravanes de dromedaris. La vida dels beduïns era molt rude, i per aquest motiu en els períodes de fam emprenien ràtzies contra les diferents tribus enemigues.

Els àrabs -nòmades o urbans- estaven en contacte amb dos grans imperis en decadència: al nord, el dels bizantins, on convivien jueus, cristians i pagans; i a l'est, el dels perses que practicaven el zoroastrisme. Els àrabs eren politeistes i supersticiosos, temien els jinn, esperits diabòlics, i adoraven els ídols. Per assegurar-se la supervivència, cada individu, inscrit en una estirp d'avantpassats, pertanyia a una tribu que incloïa una desena de clans, els membres dels quals havien de protegir les famílies que els constituïen i venjar aquells que havien estat assassinats o l'honor dels quals havia estat embrutat.

4. Identifica en el món actual (a partir de 1945 fins els nostres dies) un i sols una situació de multiculturalitat on existisca la discriminació o bé la clara integració.

L'Islam no és una religió que només lliga la persona i la seva consciència amb Déu; és una religió social que condiciona la persona d'una manera total, tant les relacions amb Déu com tota la diversitat de relacions socials. La Xara o llei islàmica impregna tots els aspectes de la vida humana; de cap manera contempla una divisió en vida religiosa i vida política. Dóna resposta a totes les qüestions que un creient pugui formular-se i, fonamentalment, indica el camí que, si es segueix, garantirà la pròpia salvació.