dissabte, 7 de setembre de 2013

Comença la travessia!


ÍTACA


Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí siga llarg,
ple d'aventures, ple de descobertes.
No cal que temes l'aïrat Cicló,
ni els Monstres ni els Gegants:
res d'això en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt,
si una emoció escollida 
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Monstres i els Gegants,
el feroç Cicló, no vindran al teu encontre
si no els portes amb tu dins la teua ànima,
si no és la teua ànima que els posa davant teu.

Has de pregar que el camí siga llarg.
Que siguen moltes les matinades d'estiu
que, amb quin plaer, amb quina alegria!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et pugues detindre en mercats exòtics
i comprar-hi els articles més excel·lents:
tanta abundor com pugues de perfums delicats;
que vages a ciutats estrangeres, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Tingues Ítaca sempre al cor.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forces gens la travessia.
És preferible que dure molts anys 
i que ja sigues vell quan fondeges  a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que Ítaca et done riqueses.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
sense ella no l'hauries mai emprés.
Res més no té que et puga ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'haja enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tant de món,
ja hauràs comprés què volen dir les Ítaques.




Acabes de llegir una adaptació del conegut poema del grec Konstantin Kavafis. Ara escolta i visiona aquestes tres versions del mateix text.   En parlarem a classe...






Cap comentari:

Publica un comentari